Esta és una de les conclusions a la qual vam arribar en la primera jornada del Simposi sobre Malaltia Fallera organitzat per la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent. El síndrome de Bernat i Baldoví, és a dir, la passió de vegades compulsiva per recopilar llibrets i altres documents relacionats amb la festa, pot ser fins i tot beneficiós si se sap control·lar. Els ponents, Manolo Sanchís (responsables de la revista Cendra), Pepe Castelló (gran coleccionista de material faller i investigador), Javi Serra (webmaster del blog Malalt de Falles), Manolo Vilaplana (co-engarregat del Llibre Oficial Faller de J.C.F. alguns anys) i Carles-Andreu Fernández (responsable d’este Distrito Fallas i membre de l’Associació d’Estudis Fallers), van mostrar algunes de les millors peces de la seua col·leció i van parlar, entre altres temes, de la passió de trobar els materials i de la seua utilitat com a font documental (i de pas, ens vam riure un poc).
La ponència va començar amb un divertit vídeo que explicava els símptomes el síndrome de Bernat i Baldoví. Just després, Pepe Castelló va omplir la taula de llibrets curiosos de la seua col·lecció i va explicar la gran varietat de formats que s’ha trobat (en forma d’auca, en còmic, en format horitzontal, en diversos idiomes i fins i tot dins d’una llanda de pel·lícula). A continuació Manolo Sanchís va ensenyar el programa de festes relatiu a una falla que va plantar-se en Montjuïc (Barcelona) el dia que va començar la Guerra Civil, i va declarar que el seu arxiu pot arribar als 90.000 documents, però que una vegada que els ha extret la utilitat, ja no l’interessen. En este sentit, va criticar que algunes persones recopilen fotografies i publicacions que després es queden dins d’un calaix, ja que això és perjudicial per a conéixer la història de la festa.
Després va intervindre un servidor, Carles Fernández. primerament vaig mostrar una foto original de la Falla Maldonado-Recaredo de 1930, una de les millors del meu arxiu faller, i després vaig donar la raó a Sanchís en l’inconvenient que suposa que hi haja gent que no deixe per a investigacions la documentació de què disposa. També vaig subratllar la gran comoditat que és digitalitzar les imatges i els textos, així com la gran ferramenta que és Internet per a trobar informació fallera. Manolo Sanchís va aprofitar per a anunciar que en breu posarà en marxa una web amb els esbossos de totes les falles plantades fins a 1942, any del primer número de El Turista Fallero.
El següent a exposar mostres de la seua gran “malaltia fallera” va ser Javier Serra, qui va ensenyar, entre altres objectes, uns dibuixos que va fer amb nou anys de les falles de la secció especial d’aleshores i una camiseta que l’artista José Lafarga li va regalar en la plantà de la Falla del Pilar de 2009. Vilaplana, per la seua banda, va reconèixer no tenir una gran col·lecció de publicacions falleres, però que sí disposava d’algunes antigues i sobretot d’anuaris.
Una vegada fetes estes exposicions dels ponents, el públic va fer algunes preguntes. Per exemple, davant la qüestió de quins rituals teníem els components de la taula quan aconseguim un nou material, Manolo Sanchís va comentar que li agrada digitalitzar i censar tot el que li arriba, per a després emmagatzemar-lo. Altres curiositats sorgides de la ronda de preguntes van ser que Pepe Castelló recull el llibret de totes les comissions de València caminant d’una a l’altra, que les fotografies originals de falles són molts cares, que no tot es pot trobar a Internet i que per tant el llibre antic ha de continuar consultant-se, i que a banda de recopilar documentació fallera, els “malalts de falles” presents també eren aficionats a col·leccionar música, revistes científiques o fotografies ferroviàries.
