S’acabaren les Falles de 2009

La cremà del 19 de març passat va finalizar les Falles de 2009, unes festes amb la línia de les que hem gaudit (o sofrit, segons els casos) els últims anys. Torna a guanyar el “totxo” de Nou Campanar el primer premi de la secció especial, torna a indultar-se un ninot emotiu (la fallereta i el gos de Quart-Palomar), torna a acabar a les tantes l’Ofrena de Flors  (a les 3.10 de la matinada del dia 18 passava la fallera major de València) i tornen les tones de brutícia als carrers de València (7.500 tones, per a ser exactes).  Fem un xicotet repàs d’alguns dels monuments més destacables de l’any, per obrir boca abans de la galeria fotogràfica de 2009.

[singlepic id=457 w=110 h=110 float=left][singlepic id=461 w=110 h=110 float=left][singlepic id=464 w=110 h=110 float=]

Doncs sí, el primer premi de la secció especial se’l va portar la falla que tot ho tenia gran: el pressupost (900.000 euros, el més alt de la història), l’altura (28 metres), el temps de construcció (dos anys), el “culebrón” financer (va parar-se el taller perquè no rebia pagaments) i fins i tot el preu de l’entrada (¡5 euros!).  No obstant, enguany el monument de Monterrubio no tenia la victòria tan clara, ja que molts van apostar per El Pilar o Convent. En infantils, la falleta de Convent va aconseguir el primer premi d’especial; no obstant això, el seu artista, Javier Fernández, no plantarà l’any que ve en la demarcació. En les seccions de plata va tornar a dominar Duc de Gaeta, ja que va aconseguir tant el la primera A de falles grans com en la primera d’infantil.

[singlepic id=463 w=110 h=110 float=left][singlepic id=460 w=110 h=110 float=left][singlepic id=466 w=110 h=110 float=]

Però també va haver-hi falles que, sense costar una fartà de diners, van ser molt interessant. Des del punt de vista crític cal resaltar-ne algunes com Illes Canàries-Dama d’Elx, que mostrava de forma divertida què fan algunes persones quan ixen de nit (per exemple, fer-se una “ratlla” amb un pas de peatons). Per altra banda, Manuel Candela-Beatriu Tortosa va queixar-se de la mort de l’enginy i la gràcia a les Falles, i Barri Beteró va vore l’elecció de les corts d’honor com unes falleres dins d’un bombo. Altres jurats criticats van ser els de llibrets, que en el monument de Baró de Patraix-Conca perquè apareixien en la falla com homes prehistòrics, segurament perquè pensaven que els seus criteris eren una miqueta antics. I tornant a la secció especial, no cal oblidar la menció als xiquets menuts que tiren petards de Na Jordana (amb un bebé carregat de coets) i la enginyosa escena del “soterrament de Nou Castanyar” de Convent, amb una tomba amb la llegenda “La F.F.E. descansa en pau”.

[singlepic id=462 w=110 h=110 float=left][singlepic id=458 w=110 h=110 float=left][singlepic id=456 w=110 h=110 float=]

[singlepic id=455 w=110 h=110 float=left][singlepic id=459 w=110 h=110 float=left][singlepic id=465 w=110 h=110 float=]

Caldria destacar moltes falles més, però si ho fèrem, l’article seria més llarg que les memòries de Carmen Sevilla. Així que de moment ho deixem ací.