Ahir va ser el primer dia en què Laura Caballero va sentir plenament que és la fallera major de València 2011. D’allò s’encarregaren les 1.400 persones que hi havia al Palau de la Música, un concert amb cançons mítiques, una cort d’honor il·lusionada, una alcaldessa vestida de negre però no per això menys alegre, un mantenidor amb el típic discurs llarg que crea diversitat d’opinions… i les inevitables canastes de flores que semblen que no acaben mai de passar.
La nit va començar amb l’arribada de la fallera major de València i la seua cort d’honor en cotxes antics (que, no obstant això, funcionen millor que molts moderns). L’acte va començar puntualment, cosa estranya en el món faller, a les 22.30 hores, iniciant-se la nit amb la música de la Big Band de Kiko Berenguer amb l’espectacle Grans cançons de la Història, en el qual va interpretar cançons tan conegudes com New York, New York i Fever, actuació que sembla va agradar més que la de l’any anterior. Després, i amb la introducció de música de El Fallero tocada per la Banda Municipal de València, van entrar una a una a l’escenari les components de la cort d’honor, les quals eren rebudes pel president de Junta Central Fallera, Félix Crespo. Finalment va arribar el torn de la fallera major, Laura Caballero, precedida per l’alcaldessa de València, Rita Barberà. En eixe moment va destapar-se allò que era un secret per a molts (alguns ja ho sabien): el color del vestit. Laura anava vestida de color borgonya, és a dir, un roig fort, o color vi (tint), per als no entesos en indumentària. Una vegada li van imposar la joia i la banda, va arribar el moment de màxima emoció a la Sala Iturbi del Palau de la Música amb la fallera major saludant. Després va tenir lloc la clàssica i interminable desfilada de canastes de flors, que va durar uns 25 minuts i que va ser un bon moment perquè el públic anara al lavabo. A continuació, el mantenidor de l’acte, Enrique García Asensio, va començar el seu discurs en valencià per a passar-se al poc de temps al castellà, en el qual va fer múltiples referències al seu món, el de la música, i va destacar el gran sentiment que tenen per les Falles en la família de Laura. El discurs, llarg com és habitual, va agradar a alguns i a altres no, com també és habitual. L’acte va finalitzar amb un castell de focs artificials de Vicente Caballer.
