Projecte Encés exposa caixes a l’Exposició del Ninot


En l’Exposició del Ninot no tot són el llaurador o el Rappel de tots els anys: sempre hi ha propostes divertides i originals com esta. El grup de creadors Projecte Encés ha portat caixes, i no és que hagen deixat l’embalatge del ninot equivocadament, sinó que intenten divertir al públic amb una sorpresa com esta. Ara bé, cadascuna és diferent de l’altra i algunes van junt a figures, no penses que vas a trobar allí qualsevol cosa. ¡I no te les emportes per a guardar trastos, que són part de l’exposició! A partir de demà a les dotze del matí, quan s’inaugure esta, podràs vore estos “ninots” i la resta (i m’ha eixit rima i tot), i diumenge per la vesprada tindràs en esta web una selecció dels més curiosos i divertits, com cada any des de fa onze.

En efecte, el grup Projecte Encés ha tingut l’original idea de portar caixes, en concret les que s’utilitzen per a guardar i traslladar obres d’art, a l’Exposició del Ninot. Els autors d’estes quadrades construccions són Miguel Arraiz (ninot de la Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan), Anna Ruiz (ninots de les falles Mossén Sorell-Corona, Mossén Sorell-Corona infantil i Plaça de Jesús junt G. Nardin), Giovanni Nardin (Lepanto-Guillem de Castro, Plaça de Jesús junt Anna Ruiz i Castielfabib-Marqués de Sant Joan infantil), Alberto Ferrer (Falla Murillo?Palomar), Víctor Valero (Ripalda-Beneficència-Sant Ramon) i Miguel H (Plaça de Jesús infantil).

¿I quina explicació tenen les caixes buides? Fernando Morales, faller de Corona, ens diu al respecte: Una caixa de fusta brava envolta l’obra. El material ha de ser l’adequat. Preserva de la humitat, protegix dels colps, afronta el pas del temps. Les mesures han de ser les adients. L’obra es podria deteriorar. Sembla que a pocs l’importa perquè no li donen valor. Nosaltres anirem amb cura, envoltant en plàstic de boletes cadascuna de les arestes que es puguen deformar. El valor d’esta peça és incalculable. I no pels atributs que alguns podrien pensar. És original, perquè és d’un únic autor, que fa amb cura cada procés: des del plantejament fins a l’empaquetatge dins d’esta caixa. Ací algú ha treballat mirant avant i sense mirar al voltant; sense esperar respostes. L’interior d’este cub guarda una idea nova, una actitud valent, una creació digna de respecte. El respecte que de vegades ni es troba en el públic, ni es troba en l’espai on s’exposa. El concepte venç el resultat. La bellesa de les idees guanya i s’enlaira davant la flama de combustió desmaterialitzadora. Les actituds importants mai són les que desapareixen i es repetixen amb similar semblant, sinó les que incidixen en les emocions i se’n van per sempre. Les caixes buides tornaran. Però… i l’obra?