Els drets d’autor en les Falles


Converses Les Falles, a la Nau VL’autoria dels monuments fallers, els “refregits”, els drets d’explotació dels esbossos, donar dipòsit legal als llibrets i posar fi al plagi massiu de textos fallers són alguns dels temes que van tractar les V Converses Les Falles a La Nau, dedicades enguany als drets d’autor i celebrades dilluns i dimarts d’esta setmana. Estes converses estan coordinades per l’Associació d’Estudis Fallers, i organitzades per la Universitat de València, la Junta Central Fallera i el Gremi d’Artistes Fallers.


Drets d’autor dels monuments

En la primera jornada va tractar-se el tema de la propietat intel·lectual dels monuments fallers i dels seus esbossos. Salomé Cuesta, docent en la Facultat de Belles Arts de València i especialitzada en videoart, ha assegurat que normalment els artistes visuals tenen molta incertesa amb els drets d’explotació, però que tenen molt assumit el dret moral de ser els autors. També ha parlat de la problemàtica d’autoria de les falles, perquè, segons ha explicat, “moltes falles treballen sobre imatges procedents dels mitjans de comunicació”.

D’altra banda, Carlos Corredera, dissenyador gràfic i il·lustrador d’esbossos fallers, ha argumentat que en les falles “es tracta l’artista faller com un obrer, que produïx per a la festa, però no se li reconeix l’autoria”. Ha afegit, també, que la situació en uns altres llocs és diferent; “a Alacant està prohibida la reproducció dels esbossos”, un sistema per a protegir l’autoria dels treballs que, segons Corredera, “no està reconeguda en les Falles”.

Vicente Lorenzo, artista faller que du 40 anys modelant figures per a falles, ha afirmat que “en el món de les falles es maltracta la segona còpia d’un mateix motle”, fent referència als coneguts “refregits”, que per a Lorenzo són “una manera d’humiliar el treball de l’artista faller, que és al capdavall un obrer”.

Carlos Ortín, professional de la il·lustració i membre de l’Associació Professional d’Il·lustradors Valencians, ha posat la clau de la problemàtica en el fet que “els autors de les falles, artistes, guionistes i dibuixants no tenen prestigiada la seua faena”. També ha assegurat que “l’amateurisme és un problema dins la professió d’artista faller, i no per manca de prestigi en el seu treball; si l’autor no dóna prestigi a un treball, el públic tampoc”.

Per últim, el periodista de Levante-EMV Moisés Domínguez ha parlat dels drets de reproducció dels esbossos en la premsa. “Si no es permetera publicar els esbossos, la premsa no parlaria dels artistes”, a la qual cosa ha replicat el moderador, el periodista Joan Castelló, posant sobre la taula la frontera entre drets d’imatge i drets a la informació.


Els textos fallers

El segon dia va dedicar-se als llibrets i textos fallers en general. En el debat han participat Juan Antonio Martín Rodríguez, de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE); Josep Ombuena, delegat de Cultura de la Junta Central Fallera; Hernán Mir, faller, guionista i autor teatral; Jesús Peris, professor de la Universitat de València, i el periodista Fernando Morales, qui va actuar de moderador.

En la seua intervenció, Hernán Mir ha destacat la gran creativitat que es genera cada any en el si de les falles, a pesar del tradicional menyspreu al treball que fan els mateixos fallers, que no és valorat ni per la seua mateixa comissió. Ha agregat que, com a contrapartida, des del món dels professionals es menysprea tot el que ve del món de les Falles, per considerar-ho una ingerència o una intromissió en el món del professionals. Després d’assegurar que “el que no es paga no té valor”, Hernán Mir ha reconegut que només les coses firmades tenen valor i ha criticat que, en alguns casos, desaparega el nom de l’autor d’un a propòsit perquè les bases del concurs obliguen que l’autor siga faller de la comissió. Sobre els llibrets va dir que tradicionalment han estat en mans dels poetes de Lo Rat Penat, que, en concedir 142 premis, es garantix que 142 comissions pagaran a autors vinculats a esta entitat.

Un altre dels ponents, Jesús Peris, ha afirmat que les falles han de plantejar-se el tipus de cultura que volen realitzar: si les publicacions són només per a consum intern dels fallers, es pot mantindre l’actual estatus de fanzine o publicació sense dipòsit legal, tal com són en l’actualitat els llibrets. Si el que es pretén, ha afegit Peris, és apostar per una cultura més general, s’haurà d’apostar per convertir els llibrets en una publicació anual amb el seu dipòsit legal I ISNN, perquè les col·laboracions que s’hi inserixen tinguen garantida almenys l’autoria i la catalogació de la seua obra.

Segons Peris, en l’actualitat es copia de manera impune el contingut dels llibrets, inclús d’autors associats a la SGAE. Internet també ha contribuït a crear este clima de descàrregues generalitzades sense citar-ne la procedència. “La majoria de les publicacions fetes per les comissions estan en una situació d’alegalitat, en molts casos per pura ignorància”, ha destacat Jesús Peris, qui hi ha afegit les falles reunixen el pitjor de la institucionalització i el pitjor de l’amateurisme. Considera també que, en els últims anys, Les falles han apostat pel gegantisme i això hauria de comportar també uns usos i costums de respecte a l’autoria i drets d’autor en qualsevol tipus de creació literària que estes generen.

Per a Juan Antonio Martín Rodríguez, les falles, com a creació artística en un espai públic, poden ser fotografiades per qualsevol, però no es poden fer negocis amb eixa imatge sense l’autorització expressa del seu autor. S’ha referit també a l’entrada que cobren algunes comissions de la secció especial per a vore de prop el monument, la quantitat de la qual no sempre revertix en l’artista faller que l’ha creat.

Finalment, Josep Ombuena s’ha referit al paper canalitzador que exercix la Junta Central Fallera en l’organització del concurs de teatre i a recopilar les obres per a posar-les a disposició de les comissions falleres.