Si hui, dia de la Mare de Déu dels Desemparats, heu esperat a vore l’engraellat del carrer Almirall Cadarso, haureu notat que no s’ha disparat. En efecte, pel mal oratge, esta mascletà a l’antiga s’ha trasllat al dissabte 24 de maig a les 20.30 hores. No és el dia de la Mare de Déu, naturalment, però també és una data assenyalada perquè es tracta de la vespra del Corpus, altra de les grans festes de València. A més, dóna la casualitat que el dia anterior faran just dos-cents anys que el palleter més famós de València li va plantar cara als francesos.

L’engraellat ja és un acte de la Falla A. Cadarso-Comte de Altea que ja complix set anys. Inicialment celebrat dins de la setmana fallera, va canviar-se al dia de la Mare de Déu en 2006 per una inoportuna pluja. Enguany, per la mateixa raó, torna a moure’s de data. El dissenyador de la atípica disparada, Juan García Estellés, té un poquet més de temps per a meditar-la. Ara bé, ¿qué dimonis és un engraellat?

Fa molt, molt de temps, abans que cap fallera major de València poguera cridar pel micròfon “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà”, abans que existira cap fallera major de Valencia, i abans que existira cap micròfon, els valencians es divertien amb senzilles traques col·locades de diverses posicions. En principi, la traca eren xicotets canons que podien encendre’s sense cap ordre (allò que s’anomenava escampà), en línia (eixarmentà) o en paral·lel (engraellat, paraula que deriva de graella). En esta última, el pirotècnic busca el ritme en les explosions com si d’una composició musical es tractara. La pólvora utilitzada és pràcticament pura i tant el muntatge com l’engegada es fan manualment.

¿Aniràs a vore’l? La fallera major de València, Glòria Martínez, i les xiquets de la seua Cort d’Honor, ja han dit que no s’ho perdran. Esperem que la pluja sí que passe d’anar.